Watched on 2013
List activity
576 views
• 0 this weekCreate a new list
List your movie, TV & celebrity picks.
186 titles
- DirectorLeos CaraxStarsDenis LavantEdith ScobEva MendesA man boards a limousine to be driven to his day's work: nine mysterious "appointments."2nd January 2013 on laptop. WOW
Des de Prospero's Books que no veia un film tan estrany que m'encantés. No cal entendre'l; tot és preciós i repugnant i commovedor alhora. No som ningú i som tothom, I am me as you are he as we are all together. Mr. Merde llepant amb la boca plena de sang l'aixella de la model; la coreografia dels actors de motion capture; els colors verds i vermells; la nena confessant al pare que no agrada a ningñu i ell renyant-la; les limusines parlants; l'interludi de les acordions; "who were we" cantada per Kylie Minogue; l'assassinat d'un mateix... Perfecta. - DirectorJohn Lee HancockStarsQuinton AaronSandra BullockTim McGrawThe story of Michael Oher, a homeless and traumatized boy who became an All-American football player and first-round NFL draft pick with the help of a caring woman and her family.4th January 2013 on tv.
M'ha deixat freda: la història és bonica, és clar, però això és mèrit de la realitat i no de la manera d'explicar-la, que es limita a ser correcta. Les interpretacions tampoc m'entusiasmen, no entenc per res la nominació de Sandra Bullock a Best Actress i encara menys que guanyés l'estatueta, però potser la culpa és meva per recordar l'horterada de Miss Agente Especial cada vegada que li veig la cara. Molts tòpics, detalls forçadíssims (el tema dels instints protectors, per exemple: joder ja ho hem pillat, no cal que insistiu tant) i el personatge de la Bullock em resulta insuportable, sobretot quan pretenen fer-la passar per dona independent amb recursos com que porti una pistola al damunt o que toqui el cul a l'entrenador del seu fill. Si això és una dona forta, a la merda el feminisme. - DirectorRobert BressonStarsMartin LaSalleMarika GreenJean PélégriMichel passes the time by picking pockets, careful to never be caught despite being watched by the police. His friend Jacques may suspect, while both men may have their eyes on Jeanne, the pretty neighbor of Michel's ailing mother.7th January 2013 on tv.
M’ha encantat al principi, probablement perquè trobava a faltar aquest ritme més pausat del cinema de dècades enrere després de temps mirant molt més cinema contemporani. Els encadenats entre les imatges ja presents als crèdits, els gests pausats de l’actor principal i del personatge de Jean i les imatges freqüents dels trucs que es fan servir per a robar contribueixen a aquest aire lent, així com la veu en off, que en ocasions fins i tot m’ha semblat excessiva presentant el film com a imatges acompanyant una història narrada a veu i no com a constituent únic de l’argument. Però l’únic punt dèbil “important” que li veig és el final. Al principi de la pel·lícula s’avisa que tota la història del lladre es narra per explicar el trobament entre “dues ànimes”, però no és veritat! Ens narren la història detalladíssima del protagonista amb breus aparicions de Jean ajudant la mare d’ell, amb el seu amic, etc. i llavors al final de cop, sense una progressió, ell s’adona a la presó que quan llegeix la carta de Jean li “batega el cor amb més força”, apareix ella i es fan petons a través dels barrots. I fins llavors quasi ni s’havia tocat el tema. I la veu en off ja pesadeta dient “no sabia que hauria de recórrer un camí tan llarg per arribar fins a tu”. Home, és que en sí no has recorregut cap camí, que robis i que t’enamoris de Jean a mi em semblen factors no gaire relacionats! I s’explica com si el segon fos conseqüència del primer... Però vaja, si em molesta tant aquest final és precisament perquè la resta de la pel·lícula m’ha agradat força. - DirectorRicard ReguantStarsIvan LabandaGiselaEduard Doncos7th January 2013 on tv.
És una de les idees més estranyes que he sentit mai: un musical en català sobre el flautista d’Hamelí en clau d’humor i versió cinematogràfica. Què prometia? Doncs poc. I la veritat és que ha estat prou bé. Potser es notava una mica massa la necessitat del director de fer tots els plans haguts i per haver: contrapicats, picats, des d’un angle, des de l’altre, amb distorsió d’ull de peix, agafant només mitja cara al primer pla, amb colors transformats... Però el fet que sigui un musical i l’humor montypythonesc de Joan Pera i companyia ho camuflen bastant. La interpretació d’alguns també sobra una mica, i em refereixo especialment a Gisela, i també remarcaria negativament el fet que és una adaptació molt teatral –tot i que contradictòriament hi hagi tants plans com he dit- no aporta gaire a nivell cinematogràfic. Un detall que m’agradava era el fet dels apunts mirant a càmera, com els personatges anunciant el número de seqüència i què hi passaria, el somriure amb brillo i tot del flautista, etc. Moments humorístics molt bons en la cançó de presentació dels regidors –la coreografia totalment antinatural amb un moment on són estirats a terra en cercle fent àngels o un altre fent una rua circular enlairant i baixant els llibres de comptes són la hòstia-, la filla del burmestre exaltadíssima amb el flautista, el mossèn demanant pietat i gronxant amb ell mentre canta els dos guàrdies a costat i costat, etc. - DirectorRoman PolanskiStarsRoman PolanskiIn waning winter light, a doll maker works in his shop, a kerosene lamp beside him, a jumble of dolls and doll parts, whole and broken, surrounding him. There are noises, too: a cuckoo clock chirps the workday's end. The artisan completes a repair and leaves, shuttering the shop from outside. Back inside, whispering begins. What else is in store for the shop's seemingly lifeless denizens?9th January 2013 on laptop.
Primer curt d'en Polanski, poc a dir, aconsegueix molt bé la sensació de misteri amb les cares de les nines, el so etc. - DirectorJames WatkinsStarsDaniel RadcliffeJanet McTeerCiarán HindsA young solicitor travels to a remote village where he discovers that the vengeful ghost of a scorned woman is terrorizing the locals.11th January 2013 on tv.
Una pel·lícula de por com qualsevol altra, de fet tirant a horrible. Res a destacar excepte Daniel Radcliffe que sembla que ha superat bé Harry Potter i borda el paper. El clima està ben aconseguit però potser es recorre massa als primers plans de fantasmes repentins per espantar i al final tot el tema dels ninos movent-se i de la cadira balancejant-se sembla una mica paròdic. No m’agrada massa com acaba tampoc, amb el nen i el pare morint i “reunint-se” amb la mare, però és que de fet tampoc sé com l’hagués acabat jo. - DirectorRidley ScottStarsDenzel WashingtonRussell CroweChiwetel EjioforAn outcast New York City cop is charged with bringing down Harlem drug lord Frank Lucas, whose real life inspired this partly biographical film.11th January 2013 on tv.
Molt bona! Trama i interpretacions excel·lents. Una mica convencional quant a forma, però m’ha encantat. - DirectorPeter CattaneoStarsRobert CarlyleTom WilkinsonMark AddySix unemployed steel workers form a male striptease act. The women cheer them on to go for "the full monty" - total nudity.12th January 2013 (re-watched) on tv.
Original en argument i formalment també m’agrada força, amb el típic “ambient” anglès estil Billy Elliot. Graciocíssima, especialment l’escena de la cua amb la cançó Looking for a Master i ells dissimuladament movent-se al ritme d’aquesta. - DirectorQuentin TarantinoStarsKurt RussellZoë BellRosario DawsonTwo separate sets of voluptuous women are stalked at different times by a scarred stuntman who uses his "death proof" cars to execute his murderous plans.15th January 2013 on tv.
M’ha sorprès gratament després d’un principi que no m’acabava d’agradar. Definitivament no és de les millors de Tarantino, però està força bé. M’agrada sobretot la segona part, quan entren en joc el segon grupet de víctimes que s’acaben venjant d’ell. Boníssim el final en què l’apallissen i la imatge va quedant congelada a cada cop de puny i amb els crèdits que van mostrant imatges de les víctimes al ritme de la cançó –he dit mai que adoro TOTA la música que fa servir Tarantino?-. També em segueixen encantant sense motiu aparent aquests canvis repentins a blanc i negre que utilitza a vàries pel·lícules, és un recurs poc utilitzat i no sé perquè. La gent diu que és molt artificial i que no vé al cas, però si estem acostumats a modificar la llum, els decorats, etc. per a cada escena per què no modificar també el color per tenir encara més paràmetres d’expressió? I no em refereixo a Sirk o Fassbinder amb les seves pel·lícules de colors saturadíssims, sinó a dins d’un mateix film tenir escenes més saturades, menys saturades, completament en blanc i negre, o amb cianotip, o sèpia, o altres colors. Posats a distanciar-nos, distanciem bé, no? A mi m’agrada la idea, tot i que comprenc que Tarantino ho deu fer més per al·ludir a un cert tipus de cinema negre que no per aquests motius artístics estranys meus. - DirectorMike MillsStarsEwan McGregorChristopher PlummerMélanie LaurentA young man is rocked by two announcements from his elderly father: that he has terminal cancer and that he has a young male lover.16th January 2013 on tv.
Una petita joia, l’he adorat de principi a final. M’ha caigut alguna llàgrima i tot, però no de tristesa sinó d’emoció. És difícil d’explicar, però he sentit la pel·lícula en tot moment, com si l’hagués fet jo, com si expressés la idea que tinc de l’amor i de la mort a la perfecció. Fantàstica. Els dos protagonistes borden els papers, i també Christopher Plummer i l’actor que fa del seu xicot jove. M’agrada la veu en off damunt imatges en varis punts de la pel·lícula, i és estrany perquè habitualment sóc poc partidària de la veu en off, em resulta “poc cinematogràfica”, però en aquest cas s’utilitza d’una manera diferent, original. Es combina la imatge en moviment amb la imatge estàtica, com si en algun moment es tractés d’una presentació de powerpoint. I perquè no? Val, no és imprescindible, he llegit molta gent queixant-se d’això, però aporta un context històric i un to determinats. Sembla com si ens estigués dient: val, ara no hem viscut cap guerra ni ens hem d’amagar per la nostra condició sexual o religiosa, però les estrelles segueixen sent les mateixes, el sol segueix sent el mateix, en realitat tampoc ha canviat tot tant. També m’encanten els moments dels varis dibuixos que va fent ell, i les converses amb el gos, sobretot el moment de l’explicació sobre la raça Jack Russell amb el gos escoltant-lo atentament. I tot el tractament de la malaltia del pare és perfecte, tendre i colpidor a la vegada. L’estructura en flashbacks a la història dels seus pares i de la seva infància trobo que funciona bé, i el tractament tema central, la relació entre els dos protagonistes que abandonen sempre tothom, que s’estimen i són feliços per això però alhora són tristos (no “estan”, sinó “són”) sempre perquè no acaben de trobar sentit al món, és simplement genial. M’ha encantat, de debò. I m’ha sorprès perquè he anat a IMDB a mirar-ne les dades, com estava valorada, etc. i m’he trobat amb molts comentaris negatius. Un d’ells es referia precisament a això de les imatges sota la veu en off i deia amb mofa alguna cosa així com que les havien posat per demostrar lo estranya i indie que era la pel·lícula per si de cas algú no se n’havia adonat. I això m’ha fet pensar en la quantitat de cops que he sentit aquest argument per justificar que una cosa no t’agrada, que “va de”. Pregunto: quina és la diferència entre ser un film indie i anar de indie? Quan és massa? Perquè en aquest cas es veu que he diferit de tothom, però hi ha altres en què jo mateixa he dit que alguna cosa pretenia demostrar massa ser d’un estil determinat. El cas clàssic és el de la pel·lícula “que va d’intel·lectual”. Sempre m’ha fet molta ràbia sentir això, perquè com pots decidir si una pel·lícula conté referències per semblar intel·lectual el director o perquè aquest ha volgut? I en qualsevol cas, què tindria de dolent incloure determinats recursos només per a identificar-se amb un estil? No es fa sempre de manera més o menys conscient? Perquè si aquest film utilitza recursos com les imatges sota veus en off la gent es queixa i en canvi quan Tarantino fa talls a blanc i negre com havia comentat amb Deathproof la majoria corren a justificar-ho i a elogiar-ne l’originalitat? Vaja, en resum, que som tots uns hipòcrites i que Beginners m’ha semblat perfecta. - DirectorMark RomanekStarsKeira KnightleyCarey MulliganAndrew GarfieldThe lives of three friends, from their early school days into young adulthood, when the reality of the world they live in comes knocking.17th January 2013 on tv.
Feia temps que no plorava tant per una pel·lícula, i més pel que m’ha suggerit que pel que deia literalment. No un plorar de “oh quina pena, s’està morint l’amor de la seva vida” sinó d’adonar-se de la desesperació que innunda el món i de que tots morirem, i això, sumat a la desesperança generada ahir per Begginners, doncs ha sigut una mena de catarsis asseguda al sofàUn argument gens senzill però en canvi un aire senzill arreu. Nens criats a part per servir de donants d’òrgans, nascuts per a morir joves i garantir la salut d’algú altre. No és un tema fàcil, però m’ha agradat molt la manera de tractar-lo, donant més importància a l’amor distant entre Kathy i Tommy que a la situació dramàtica en sí al principi, i entrellaçant ambdues coses més cap al final. Les interpretacions són genials, Keyra Knightley sempre m’ha agradat i Carey Mulligan i el noi estan perfectes també, i una menció especial cal també per als actors infantils que interpreten als seus personatges al principi, especialment la nena que fa de Kathy i el nen que fa de Tommy, que m’ha recordat en algunes coses a un jove Jamie Bell fent de Billy Elliot. I ho he de dir perquè sempre em fixo en aquests detalls: m’agrada molt la forma de donar el nom del lloc i l’any on es troben, enlloc de les lletres sobreimpresses a la imatge o a una pantalla negra, es posen lletres blanques i “fines” sobre un fons de color pastel, cada vegada amb un color diferent (remarco pastel, no a l’estil Kubrick amb els meus adoradíssims crèdits de la Taronja Mecànica) i als crèdits finals van sortint els noms en fons dels mateixos colors. És una tonteria, però contribuïa força al to calmat de la pel·lícula. - DirectorAlexander PayneStarsGeorge ClooneyShailene WoodleyAmara MillerA land baron tries to reconnect with his two daughters after his wife is seriously injured in a boating accident.18th January 2013 on tv.
Ha estat bé, però m’esperava més. No entenc el revol que va generar, val, Clooney ho fa bé i la noia gran també, i la història està bé, i el to també, i l’estètica... És que de fet tot és perfecte, però se m’ha fet llaaaarga de repetitiva. Hi impera una mena d’obsessió per la música hawaiiana i els paisatges hawaiians, es remarca contínuament que estem a hawaii: flors tropicals, collars, història, la musiqueta pesada cada dos per tres... cony, ja ho hem entès!! És que a més es va fent previsible quan sonarà dita musiqueta... Hi ha una escena amb diàleg, llavors frena, tenim el primer pla d’algú i apa, a posar imatges de paisatges o quadres de la família i els antepassats (oh val sí, el títol és els descendents, això també ho havíem pillat) sota música d’ukelele. Potser m’estic passant, però és el problema que tants premis et generin bones expectatives... en resum, bastant decepcionant. - DirectorDavid CronenbergStarsViggo MortensenMaria BelloEd HarrisA mild-mannered man becomes a local hero through an act of violence, which sets off repercussions that will shake his family to its very core.23rd January 2013 at uni.
A veure venint de Cronenberg m’esperava quelcom més estrany, i potser en aquest sentit m’ha decepcionat. Bé, no m’ha decepcionat, però no era el que esperava, era diferent. M’encanta la manera en què es tracta la violència, de manera crua (força sang i carn en pantalla) però alhora distant, d’una forma més bé còmica d’exagerada. Tota la seqüència de la trobada del prota amb el seu germà i com es va carregant a tothom, que precisament és la que el profe va dir que no funcionava gaire, a mi m’ha encantat, és tant exagerada que fa riure, i més amb les cares que van fent les víctimes. També distancia molt (i m’agrada) la música que en alguns moments no té res a veure amb el que passa en pantalla, com la de la primera escena de sexe, quan la dona es disfressa d’animadora i estem veient un cunnilingus i en canvi sona una cançoneta tendra i nostàlgica. M’agrada com es fa que la història afecti a tothom, a la dona (el sexe salvatge a les escales) i al fill (la pallissa al matón que es ficava amb ell, quan sempre havia rebutjat contestar-li). I el final també m’agrada, perquè és un happy ending tradicional (tots de nou reunits a taula) que no té res de happy ending (els primers plans amb les mirades de cadascú ens diuen que res tornarà a ser igual, i que aquella família ha quedat tocada pel virus violent ja per sempre). - DirectorJoss WhedonStarsRobert Downey Jr.Chris EvansScarlett JohanssonEarth's mightiest heroes must come together and learn to fight as a team if they are going to stop the mischievous Loki and his alien army from enslaving humanity.25th January 2013 on tv.
Una mica decepcionant. Suporto bé les pel·lícules de superherois (vegi’s x-men i seqüeles) però trobo que aquesta no acaba de complir el que prometia. És genial veure en pantalla a Iron Man, Hulk, la Viuda Negra, el Capità Amèrica i Thor junts quan s’han vist les pel·lícules de cadascun d’ells (per quan una de la viuda negra? jo l’espero amb ganes, és un personatge molt tòpic però que promet, a l’estil mata-hari) però hi ha alguna cosa que no acaba de funcionar. Potser és que el villà no acaba d’estar a l’alçada: Loki és un gran enemic a Thor, però aquí queda com curt, no ho sé. Acaba sent com una mena de collage de diferents tons: capità amèrica en plan nostàlgic; hulk com a heroi més infantil, el monstre verd; iron man –sense cap mena de dubte el meu preferit- en plan més futurista i sempre sarcàstic... la barreja aquesta d’humor i heroïsme a l’antiga no m’acaba de funcionar, i si a més hi afegim les llegendes de thor i loki i la ciència ficció amb els aliats d’un altre planeta... buff: màgia, ciència ficció, herois de còmic... per a mi és massa. Tot i així ha estat entretinguda, no tot és dolent: pensava que els costaria mantenir el ritme trepidant amb tant personatge i tanta durada però ho han fet, no se m’ha fet gens llarga. Però en resum, que no és de les millors pel·lícules de superherois que he vist. Però almenys ha posat el gènere molt de moda. - DirectorDavid O. RussellStarsBradley CooperJennifer LawrenceRobert De NiroAfter a stint in a mental institution, former teacher Pat Solitano moves back in with his parents and tries to reconcile with his ex-wife. Things get more challenging when Pat meets Tiffany, a mysterious girl with problems of her own.2nd February 2013 on laptop. Cool.
- DirectorQuentin TarantinoStarsJamie FoxxChristoph WaltzLeonardo DiCaprioWith the help of a German bounty-hunter, a freed slave sets out to rescue his wife from a brutal plantation owner in Mississippi.3rd February 2013 on tv.
Oh oh oh, tantdebò pogués anar per la vida treient-me camises a càmera lenta i abaixant-me ulleres tintades. Tantdebò els dentistes anessin muntats en carrosses amb dents balancejants al damunt. Tantdebò Tarantino tingués 99 clons per poder veure 100 pel·lícules com aquesta cada alguns anys... M’ha encantat tot i el “for your consideration” que he hagut d’aguantar tot el film, però és el que té no pagar. El cotó impregnant-se de sang, el gag del KKK (fa temps que no veia un gag tant bo, de debò), la banyera de sang i l’explosió final, la llegenda de Broomhilda, la lluita cos a cos a la mansió... Tarantino unchained. - DirectorBong Joon HoStarsSong Kang-hoByun Hee-BongPark Hae-ilA monster emerges from Seoul's Han River and begins attacking people. One victim's loving family does what it can to rescue her from its clutches.6th February 2013 at uni.
Grata sorpresa asiàtiaca, explosió continguda de monstruositat. Imatges poètiques de sang caient per llances a l’estil cavaller Sant Jordi mesclades amb sèrie B comercialitzada. Pur entreteniment, enganxa des del principi. - DirectorNicolas Winding RefnStarsRyan GoslingCarey MulliganBryan CranstonA mysterious Hollywood action film stuntman gets in trouble with gangsters when he tries to help his neighbor's husband rob a pawn shop while serving as his getaway driver.8th February 2013 on laptop.
Vull haver-la escrit, vull haver-la dirigit, vull haver-la filmat, vull haver-la editat, vull haver-la produït, vull haver-la estrenat, vull haver-la vist mil vegades. Una puta passada. No veus que és un escorpí? Segur que és dolent. M’encanta la lletra utilitzada per al títol a mode de neó, una tonteria però importa el que importa quan el teu cervell es deixa endur per l’estètica com un nen petit. Adoro com la història d’amor deriva cap a la violència, i adoro l’home de gel que hi ha en Ryan Gosling. - DirectorSteven SpielbergStarsDaniel Day-LewisSally FieldDavid StrathairnAs the Civil War rages on, U.S President Abraham Lincoln struggles with continuing carnage on the battlefield as he fights with many inside his own cabinet on his decision to emancipate the slaves.11th February 2013 on cinema.
La princesa está triste... ¿qué tendrá la princesa? Los suspiros se escapan de su boca de fresa, que ha perdido la risa, que ha perdido el color. Lincoln escapa d’ell mateix, Lincoln és massa perfecte per ser humà i per això no ho resulta, i no es pot compensar la inhumanitat de la princesa dels United States incloent problemets amb el fill gran i la dona perquè no, perquè està abolint l’esclavitud amb un to èpic que inclou desde escenaris incendiats totalment prescindibles fins a música de John Williams que recorda sospitosament a tota la música de John Williams. I quan s’aboleix l’esclavitud amb el citat to ni relacions familiars ni escenes suposadament còmiques d’ajudants comprant vots a ritme de balalaiques poden apropar un film -que sembla més una classe d’història no volguda sobre les virtuts de Sant Lincoln- a ningú. Ni tan sols si com en el meu cas s’ha vist des d’una segona fila al cinema. La princesa Spielberg está pálida en su silla de oro, está mudo el teclado de su clave sonoro, y en un vaso, olvidada, se desmaya una flor. - DirectorLena DunhamStarsLena DunhamLaurie SimmonsGrace DunhamAbout a recent college grad who returns home while she tries to figure out what to do with her life.15th February 2013 on laptop.
Lena Lena, potser estàs una mica obsessionada amb ensenyar cuixa darrere l’excusa feminista, però t’ho perdono perquè m’agraden els teus diàlegs i la teva manera d’actuar. Vull escriure diàlegs així, naturals i distanciants a la vegada, són realment fabulosos. Però potser queda’t a televisió, Tiny Furniture és com una preqüela una mica massa llarga de les HBO Girls (ja els dic així perquè és com surt a tot arreu, pesats tots amb el segell HBO), com a pel·lícula no m’ha acabat de matar. I em diràs, Lena, amb el teu cinisme, que potser millor així, potser millor que no m’hagi matat perquè sinó no podria veure els teus futurs projectes que segur que seguiré de prop. - DirectorTarsem SinghStarsLily CollinsJulia RobertsArmie HammerAn evil queen steals control of a kingdom and an exiled princess enlists the help of seven resourceful rebels to win back her birthright.15th February 2013 on tv.
WTF. Les celles negres de la prota distreuen de tota la resta, gràcies a déu. Nans damunt de motlles saltadores? Blancaneus goes Bollywood al final? Julia Roberts intentant ser Helena Bonham Carter? De debò? - DirectorLena DunhamStarsRichard BrundageJeff CristianiGrace DunhamElla, a college student, obsesses over her relationship with Chris, neglecting her screenplay. As her social life unravels, her writing reflects her true feelings about their ambiguous romance, revealing her inner turmoil.16th February 2013 on laptop.
Leeeena, Leeena t’adoro, Leeeeena vull ser com tu sense la part exhibicionista. Lena quins diàlegs més graciosos i quina bona combinació de l’història fictícia i la de debò, tot i que potser es nota massa que és una opera prima. Perquè no sé, perquè té aire d’opera prima, perquè hi has volgut ficar de tot i algunes coses potser no calien. Però què més dóna, estàs fent Girls i et dono gràcies per això. I em diràs, Lena, amb el teu cinisme, que això ni és una crítica ni és res, però no et puc criticar perquè no em surt perquè em recordes a mi mateixa d’una manera inquietant. - DirectorTom HooperStarsHugh JackmanRussell CroweAnne HathawayIn 19th-century France, Jean Valjean, who for decades has been hunted by the ruthless policeman Javert after breaking parole, agrees to care for a factory worker's daughter. The decision changes their lives forever.16th February 2013 on tv.
Do you hear the people sing? Doncs no els facis cas, que no saben el que es diuen. Anne Hathaway no és déu i a mi m’ha agradat més Hugh Jackman i una fins ara desconeguda –he dit fins ara? segur que ho seguirà sent, de fet- Samantha Banks amb el seu On my own que m’ha posat la pell de gallina i morint a braços de Eddie Redmayne –tota la pel·lícula intentant esbrinar de què em sonava fins que vaig recordar que feia de Jack a la versió televisiva de Els Pilars de la Terra-. Russell Crowe també espectacular com a dolent, contingut, amb una veu no tant potent com la dels altres però convincent. I Amanda Seyfried dolça com sempre. I no diré res sobre el “contrapunt còmic” d’Helena Bonham Carter i Sacha Baron Cohen perquè aquesta expressió ha sortit ja mil cops i a mi, agradant-me com m’agraden, em sobren força. Però al gra: I did hear the people sing, they were singing que hi havia masses primers plans i masses pocs generals i dues frases endavant a la mateixa conversa they were singing que era massa comercial. A veure no, això no, no pots anar de hipster dient que no t’agrada per “ser comercial” –expressió que per altra banda sempre m’ha fet molta gràcia: “que busca un gran públic”, sí clar cony, i quina peli no busca un gran públic?- i alhora criticar-la per no respectar una convenció. I perquè hi ha d’haver plans generals? I si et dóna la gana fer-ho quasi tot amb primers plans què passa? A mi com a musical m’encanta –això no és mèrit de la peli sinó de l’original, clar- i com a pel·lícula no m’ha apassionat però m’ha agradat i emocionat força, i el que sí que m’ha encantat és precisament això que tothom ha criticat, el fet de rodar-ho tot en primers plans seguint els personatges –dos dels millors moments: Hathaway (Fantine), que val, sí, potser sí que es mereix tants elogis, cantant I dreamed a dream i Jackman (Jean Valjean) cantant per l’església de sostres pintats-. A més, així es compensa el que al teatre no es pot veure, i s’ha de dir que val la pena, són tot interpretacions sublims. Potser Tom Hooper peca una mica de discurs selfseller sobre les innovacions, però jo, després del Discurs del Rei i Les Miserables, li compro. Potser una mica sobrevalorat per Hollywood, però joder, ja m’agradaria a mi fer el que fa ell. - DirectorJim JarmuschStarsJohn LurieEszter BalintRichard EdsonA New Yorker's life is thrown into a tailspin when his younger cousin surprise-visits him, starting a strange, unpredictable adventure.20th February 2013 at uni.
Screamin’ Jay Hawkins a la ràdio portàtil pels carrers, però la resta és silenci i buit, un silenci i un buit on passa tot. Ningú s’enamora d’Eva, però tothom s’enamora d’Eva. Ningú fa un petó a Eva, però tots pensen en el petó amb Eva. Escolta I put a spell on you i la balla descuidadament a la cuina de l’apartament del seu cosí sense saber que l’encanteri l’ha posat en nosaltres. Un negre li dóna diners i decideix marxar, però no marxa, torna i ja no troba ni Billy ni Eddie perquè els humans som així, anem i tornem i mai ens trobem. El Paradís no existeix i per això és estrany, però nosaltres ho som més perquè existim i ni tan sols sabem com viure, què fer, cap a on avançar enmig del blanc i negre i les cafeteries de carretera, som tan estranys que tenim àvies que ens fan riure només per ser com són i acariciar malèficament els braços de les butaques on seuen en una mena de distanciament brechtià involuntari que elles no coneixen ni els hi va ni els hi vé, som més estranys que el paradís. - DirectorAng LeeStarsSuraj SharmaIrrfan KhanAdil HussainA young man who survives a disaster at sea is hurtled into an epic journey of adventure and discovery. While cast away, he forms an unexpected connection with another survivor: a fearsome Bengal tiger.22nd February 2013 on cinema.
Uns efectes visuals genials, algun moment bo com el psicodèlic en que veu peixos formats d’animals i la cara de la noia etc en el mar, però de nou només a nivell visual. Una fotografia preciosa, el mar fonent-se amb el cel com un mirall, la balena amb el plàncton fluorescent, etc. Però la història mfdjagfvdal. O sigui és bonica, però per a un llibre. No entenc quin sentit tenia portar-la a la pantalla. No és un llibre per portar a la pantalla. I el que sí que se m’ha fet una mica pesat és tot el tema de déu. Aquella frase final de “Cuál historia prefieres? [...] Pues lo mismo pasa con dios.” ARGH.